lunes, 12 de noviembre de 2012

AHAZTU!!!!

Dedio, ahaztu ez det ba idazlea eta liburua aipatzea. Eskerrak Kontesa marimaixtrari, ze bestela... Bueno, apuntad: Albert Sánchez Piñol. La piel fría. Eta imajinatu irla galdu batera zoaztela, eta han lan monotono eta hutsal bat egitera, datu atmosferikoak jasotzera kasu..., eta iristean, han ez dagoela inor errelebatzeko, eta etxea hutsik, eta, hori gutxi balitz, irlako biztanle bakarra ero eta pallá dagoen farozain estraino bat dela. Zer egin? Ba logikak diona: decirle al capitán: vámonos de aquí cagando leches. Baina... ai, ai, ai, ez al da gizakumea berez animali atzeratuena? Eta ez al da egia denok nahi diogula gure buruari egia galdetu, hau da, biziko al ginatekeen isolaturik ala ez, eta horrela gure arima beltzari borroka irabazi edo erabat galdu, Jakoben antzera? Ba, horixe bera egiten du protagonistak, eta razionaltasun guztiak albo batera lagata, irlan geratzen da, hein handi batean de vuelta de todo dagoelako, desengaños personales y políticos varios. Bueno chicos, hasta aquí lo que la crítica dice del kutsu stevensoniano y conradiano del libro. Luego empieza lo lovecraftiano...: el barco se va, te quedas solo, el agua toma forma, y te das cuenta de que el farero no es tu único vecino. Por no ser, no es ni el único que se va a quedar pallá. Amatxito, beldurra!!!!!!!!!!!!
LL

No hay comentarios: